Vull saber de tu

 

Vull saber de tu.

Vull estar amb tu.

Vull escoltar-te.

Vull veure't.

Vull tocar-te.

Tinc ganes de plorar

i no en vull tindre.

Tot s'acaba en un silenci esfereïdor

que em dol a l'ànima i els ossos.

Em sento derrotat per martell

de l'absència

i del repic a la teva porta que mai respons.

Vull fer tantes coses amb tu, 

que he de canviar i dir volia.

avui s'acaba el meu termini.

Amb llàgrimes als ulls

guardo l'esperança 

que sempre em mantenia viu.

Queden només els mots llençats a l'aire

que sempre tindré i el teu desig,

que ja no sé quin és.

No ni ha prou en només pensar

en només escriure,

també vull rebre,

paraules, carícies,

no saber que m'estimes,

vull sentir-ho dir.

i tu dius que aquesta barcada ja t'ha passat,

que l'edat t'ha fet agafar

el troc que tens al costat

i navegar sense enfonsar-te.

Jo no se si seré a la vora

o també navegaré.

però estic molt cansat,

d'esperar, sempre esperar

tot allò que m'has donat

i entre els dits se m'ha escapat.

Em deixes plorant i molt cansat.

cansat d'escriure 

i veure que la resposta no m'arriba

que vols l'altra vida

i torno a plorar.

Estic molt cansat!

I temo perdre el que no tinc.

I temo que tanquis les finestres

per on m'arriba de tant en tant l'aire

que m'omple els pulmons 

i em defalleix el cor.

I estic cansat d'anar d'enterraments

i penso si hauré d'enterrar els meus sentiments.

I tu no em dius res.

I tu no en llances ni un bes.

Ni escrius dos versos

que parlen d'un amor absent

però sempre present.

Que a l'aigua cada abraçada va cap a mi, 

que cada nu me l'ofereixes 

en el silenci amagat sota una dutxa 

o en canviar-te per sortir.

Hi ha tants regals amagats

que em pot deixar.

Vull seguir viu en tu, per tu...