Sota el capell
del tot estripat i vell,
guarda els records
com un tresor
que no vol empenyorar
ni en els dies
que no pot menjar.
Però de vegades
els ven per mercats,
sobreviu als mals que porta,
als mals que li estripen l’anima.
Recull els fulls dels seus poemes
en un sarró que duu a l’esquena
i recita tot repetint els versos
que va escrivint.
Parla sol, es com millor està.
Escriu amb la lluna mirant-li de reüll,
s’imagina que la seva ombra
li amagà el seu destí.
Versos que recita de dia i de nit
i que ningú li pot escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada