Han estat uns instants compartits
en silenci de nit, en matí de sol daurat.
Teníem ganes de ser l’un de l’altre
i compartir els nostres cossos,
com un joc que potser no repetiríem.
M’ensenyares el cos de dona jove
en ànima de dona madura,
m’explicares temors
i em digueres desitjos,
mentre ens coneixíem en una intimitat
que va venir sense demanar.
Vaig conèixer racons
que ja mai més oblidaré,
enyorant nom i cos absents.
Van ser uns instants
que compartirem en el callat moment
d’arribar a la plenitud.
Ens veiem de tant en tant
i un somriure ens uneix.
Perquè sabem,
perquè pensem que qui sap si...
algun altre cop és repetirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada