He arribat tard a tu
per a mi i pel que has promès.
Per la fruita dels teus llavis
em faria vegetarià,
però mai vega
per la teva pell.
Deixa’m robar-te un bes,
deixa’m reconèixer el cos,
deixa’m que els cors
bateguin junts, i mai moriran
les nostres ànimes.
Posat de puntetes,
i jo baixaré els llavis,
farem esclatar un llamp
en la nit fosca del darrer adéu.
Deixa’m somiar.
Deixa’m el tacte a la punta dels dits.
Deixa’m els records
de tot el que hem sentit.
Marxaràs lluny,
tant lluny com qualsevol ahir.
Tan a prop
i ja mai tornaràs,
et veuré la cara
i em vindrà el flaire
en el moment de marxar.
He arribat tard per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada