Vinc d’un concert
en una plaça major
d’un vell poble
mig buit.
Els músics,
estrangers en gira
per llocs perduts,
clàssics amb sons moderns
i entranyables,
m’han fet volar
per la meva joventut
i la maduresa perduda.
Cada so de les cançons
en duia records d’instants
on tu i jo n’érem un.
Fins i tot l’ànima ballava
als ritmes que sonaven.
Notava la teva pell
tant a la vora
que m’he mirat a les mans
si erets veritat.
Com la majoria
de les nostres
sensacions comunes,
eren somnis
que vivia despert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada