Ja
no cerco cançons
perquè
es perdin entre silencis.
Jo
seré el so de les cançons
que
ja no rebràs,
parlant
de tot el que ens separa,
amb
lletres dolces
i
melodies que em fan somiar
amb
abraçades i petons de cotó.
Ja
no deixaré penjades
imatges
que em recordaven
instants
d'aquell passat
que
ara vols esborrar
amb
les boires dels records oblidats.
Seguiré
escoltant
entre
els teus silencis les cançons
que
escriuen les nostres trobades
de
vegades amagades
de
vegades distants i ràpides
que
hem de marxar
abans
que ens trobin a faltar.
Et
volia presentar els amors
transeünts,
que m'acompanyaven
mentre
esperava la teva trucada,
el
petó efusiu, la carícia evasiva
que
ja se'n va,
i
que et diguessin
que
entre els seus cossos nusos
et
cercava
instant
a instant,
no
se si t'ho creuràs,
però
rere cada petó
hi
buscava els teus llavis.
No
vull oblidar ni els moments
que
hem passat
ni
aquells que han nascut lluny
i
no has volgut compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada