Com el coronel de García Marquez,
a qui ningú escriu,
espero jo els teus mots.
Com un Cyrano de Bergerac,
repetint a les fosques
les meves paraules d’amor,
perquè el meu cor morirà
si està a prop.
Com un Giacommo Casanova
enamorat de l’amor,
pres a la fi
pels seus delictes d’estimar-te,
t’escric en uns mots les memòries
dels fets que tantes vegades
t’he dit que t’estimava.
Pres a la fi en tots els personatges,
el coronel en la soledat,
Cyrano, pres pel seu cos
i Giacommo per estimar.
A la fi em fondré els ossos
en qualsevol de les presons
on em condemnis.
1 comentari:
Aquest molt treballat
Publica un comentari a l'entrada