Com el coronel de García Marquez

 

Com el coronel de García Marquez,

a qui ningú escriu,

espero jo els teus mots.

Com un Cyrano de Bergerac,

repetint a les fosques

les meves paraules d’amor,

perquè el meu cor morirà

si està a prop.

Com un Giacommo Casanova

enamorat de l’amor,

pres a la fi

pels seus delictes d’estimar-te,

t’escric en uns mots les memòries

dels fets que tantes vegades

t’he dit que t’estimava.

Pres a la fi en tots els personatges,

el coronel en la soledat,

Cyrano, pres pel seu cos

i Giacommo per estimar.

A la fi em fondré els ossos

en qualsevol de les presons

on em condemnis.