Porquè te tengo que olvidar. Jose Feliciano.
Ressegueixo el teu nom
per les parets,
juguen els dits per la sorra
deixant darrera els cargols
amb que respons
quan et criden.
Ja sap que t’he estimat,
sempre ho has sabut,
i ara em pregunto
perquè ho he de deixar de fer
si encara t’estimo
com el dia
que et vaig conèixer.
Pinto núvols amb la teva faç,
i repeteixo els mots
que t’agraden dir,
cerco l’entonació del teu parlar
i repeteixo les nostres cançons
i no et puc oblidar,
perquè t’estimo.
Brindaré amb la soledat
companya fidel
des que vas marxar,
amb el regust
de l’alcohol entre les dents i la llengua
repetiré plors i angoixes
d’aquells jorns
en que ens vam estimar.
Perquè t’he d’oblidar
si jo encara t’estimo
com quan el cel
et va deixar passar
pel meu davant?
Perquè t’he d’oblidar...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada