He cercat en un bar qualsevol del vell port,
un passat que ja va marxar.
Com un mariner que retorna del llarg viatge,
cerca el record del que va deixar.
Un got buit que s'omple de nou
i torna a començar
el ball del vidre als llavis
que busquen un ahir deixat anar.
Unes paraules amables,
un convit deixat lliscar
i una conversa que tots dos
sabem on ens durà.
La fonda,
gronxa en un cantó de fanal fos,
on ens començàrem a deixeu-m'ho estar.
La nit fou llarga i el descans absent.
La lluna espiant rere els vidres
del finestral tancat,
volia escoltar gemecs
que potser ni es podien escoltar.
De nou ferides del cor sorgides
amb fil d'oblit i gotes d'alcohol.
Marxà l'esperit conciliador
de somnis i de destorbs
sense cap mot ni cap sospir.
Sol al llit purgant ferides velles
i oblits eterns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada