Volies jugar als jocs que tant ens agradaven,
i ho volies fer d'amagat en qualsevol racó de la casa.
El primer pas en veure'm,
era el teu somriure encisador
i la proposta d'un ball que jo pogués ballar.
Quan els dos cossos
s'ajuntaven per seguir la melodia,
encenies el desig que guardava adormit per a tu.
Després, em parlaves a cau d'orella
d'allò que més t'agradava fer,
i jo responia a poc a poc, i encetava la rutina.
Versos que volies sentir lliscar
des de l'orella fins als llavis,
allí on es tornaven cançó i carícies.
Deixàvem el temps enrere
i volàvem en fets i crits de plaer,
ens descobríem com altres instants
repetits anteriorment.
Sentíem aquelles melodies
que tu feies nostres amb la teva veu
i que ens retornaven
moments feliços plens de records.
Fins tornar a encetar
el nostre peculiar ball de cossos
que jo intentava destriar
de la teva llengua desconeguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada