Ens hem trobat passejant
pel camí dels horts.
Estranyament,
les paraules han fluid entre nosaltres
com si la vida fos un nexe íntim
entre tots dos.
El pas viu,
no impedia que el meu respirar accelerat,
deixés anar les paraules que jo volia dir.
Els temes variats han anat passant
des del temps, a la salut,
a retrobaments de joventut
i desfetes personals,
amb ferides obertes, tancades
i cicatrius que encara feien mal.
Semblava que els mots lliscant
de la meva boca envers a tu,
intentava ser la cura indolora
d'algunes d'aquelles ferides
amb cicatriu dolorosa.
De sobte,
el meu braç fou l'ancora
de la que les teves penes
es deixaven anar
al fons d'un cor esgotat.
Ens aturàrem en el banc
a l'entrada d'un mas mig en ruïna,
on sentíem el so de les gallines esvalotades
rere la paret del corral a la nostra esquena.
Foren moments
en que els pantans dels ulls
obriren les comportes,
i quan deixares descansar
el teu cap en una espatlla fins feia poc
bastant desconeguda.
Moments de silenci.
Moments d'aturar el temps.
Instant eterns,
que encetaren camins
que començàrem a descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada