dimecres, 18 de novembre del 2026

Ens hem trobat passejant

 

Ens hem trobat passejant

pel camí dels horts.

Estranyament,

les paraules han fluid entre nosaltres

com si la vida fos un nexe íntim

entre tots dos.

El pas viu,

no impedia que el meu respirar accelerat,

deixés anar les paraules que jo volia dir.

Els temes variats han anat passant

des del temps, a la salut,

a retrobaments de joventut

i desfetes personals,

amb ferides obertes, tancades

i cicatrius que encara feien mal.

Semblava que els mots lliscant

de la meva boca envers a tu,

intentava ser la cura indolora

d'algunes d'aquelles ferides

amb cicatriu dolorosa.

De sobte,

el meu braç fou l'ancora

de la que les teves penes

es deixaven anar

al fons d'un cor esgotat.

Ens aturàrem en el banc

a l'entrada d'un mas mig en ruïna,

on sentíem el so de les gallines esvalotades

rere la paret del corral a la nostra esquena.

Foren moments

en que els pantans dels ulls

obriren les comportes,

i quan deixares descansar

el teu cap en una espatlla fins feia poc

bastant desconeguda.

Moments de silenci.

Moments d'aturar el temps.

Instant eterns,

que encetaren camins

que començàrem a descobrir.