Tanco la porta als instants
que em fereixen
i esborro del record
el seu pas pel meu cor.
Neix en mi la pau
dels moments perduts
i creix la llum de la lluna
cada nit dins meu,
mentre espero assegut llegint
els poemes que t’escric desitjant
que obris la porta en un retorn
que em té desesperat.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/02/passions.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada