Neixes en mi,
dins d’un cap
que et té dins seu com
en una cova on guardar-te
per sempre.
T’he vist tant de temps
fora de mi
que ara penso només
que siguem tots dos,
un part de l’altre
i els sons ens sonin iguals.
Em deixes
per caminar pel davant
amb la galanor
del teu cos màgic,
cabells a l’aire
i el flaire
del teu cos
embolcallant el meu.
En uns instants
serem de nou
l’eterna unitat de temps
dins del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada