He pintat la sorra,
la mar i el cel,
el marc troncs d’arbres
que s’han mort
o encara no han fullejat.
Tot perquè siguis el centre
de la història
i el focus del seu mirar.
També em manca
qui em fa sentir vius
els batecs del cor.
També espero
assegut mirant endavant,
ja sigui el cel,
ja sigui la mar,
ja sigui la sorra,
o sota la pluja
que un dia torni a mi.
Mentre espero
l’esperança de quelcom
que es complirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada