Ball en llambordes.
Reflex de la llum
pel terra moll.
Columnes vegetals
que creixen al compàs
dels sons d’un ball estret
que ens uneix les ànimes
i els cossos.
Em deix portar
per la música trencada
i els passos tallats
amb vaivé continu i callat.
Peu amb peu dansen,
reposa el cos esperant de nou
que el naixent so
enceti el moviment.
M’estaria eternament aprenen
d’aquestes persones
que semblen ocells
volant a ras de terra.
Quan sigui gran
vull tenir una història
com la seva.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/03/desig-ii.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada