A love so beautiful The summer sun went down on our love long ago
|
Un amor tan hermoso El sol de verano cobijo nuestro amor hace tiempo |
Ballo ara aquells balls que mai vam fer i descansen els llavis en els petons dels ahir que ja no hi són. Et vaig conèixer ple de joventut i amb ulls de devoció que semblaven no acabar-se mai. El somriure que m’encisava encenia el sol de cada jorn i la lluna venia quan em deies adéu. Després somiava estimar-te com sempre havia desitjat, ajuntant els braços cossos que s’estimaven tan tendrament que semblaven de joguina, enamorat com mai ho havia estat. El temps ha anat pintat els anys de diversos colors fins arribar a un gris que em prem el cor i no em deix respirar. Cada nit t’imagino al meu costat i et duc a l’orella els mots que em dicta el cor tant suau que tem que mai t’arribin dins. Hem canviat, el temps ens ha dut per camins que no podíem sospitar, però em queda recordar aquell amor joiós que per un temps va ser el nostre món. No vull que em fugin entre els dits els darrers records que tinc dels dies que passarem tant a prop, ni oblidar el regust variant dels teus llavis, ni de la pell sempre terça dels teus pits i de la resta del teu cos. No vull que allò que vam tenir s’apagui amb rancúnies i mots vells d’oblit entre tots dos. Tu guies la barca del que pot passar, tens a les mans el timó de tot allò, que sigui encara viu o que s’estavelli en qualsevol racó. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada