diumenge, 22 de febrer del 2015

M’esperes a la porta del parc

M’esperes a la porta del parc

amb el vestit que més m’agrada.

Et veig assegut a la taula mig amagada

d’el bar on em quedat.

El regust del darrer glop

encara guarda el seu sabor

en la cova de la boca.

Alço el dit de la mà dreta

i en la distància t’acarono la galta

com t’agrada.

Però no notes res.

Esperes.

De tant en tant mires

per on penses que he de venir

i em sembla veure cercles

de color pujant per la pell.

No és encara l’hora.

I jo em pregunto perquè no em llevo

i vinc a la teva vora.

No em responc.

Mirant-te,

se m’he n’ha anat la resposta.

Agafo el got,

un darrer glop,

abans de rebre,

potser,

un inicial bes de retrobament.

Engoleixo.

M’alço.

Em veus.

I la vida dels teus ulls em diu ...