Si em cregués
el que em dius
i fos de veritat
el que no em dius,
mon cor ballaria
a destall
encara que estigués
malalt,
malalt d'amor,
per un amor
que no m'arriba
per un amor
que sempre es calla.
Si em cregués
que les mirades
diuen allò
que volen dir,
si m'ho cregués,
em petaria el cor
per fer-me tan feliç.
Si les paraules
i les mirades,
si les carícies
i els petons
fossin
com diuen que són
que més voldria
d'aquest món.
Si tot fos a l'abast
de les nostres mans,
jugant els cossos
amb l'aire
que ens abriga,
amb l'aigua
que ens remulla.
Si tot fos tal com sona,
Si tot fos com m'imagino,
no caldria repetir-ho,
no caldria desmentir-ho.
Si em cregués
el que em dius
Si res del que fas
fos paper mullat,
podríem viure
una vida d'encerts,
plàcida i tranquil·la,
sense cap mentida
si em cregués
el que em dius...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada