Veig el verd
amb tots els gradients,
costes amunt
dibuixen muntanyes baixes
per on hem anat a passejar,
on els dits han tocat dits,
i els llavis han fet besos
d'argila.
Hem trencat branques
seques en caminar
notant l'escalfor del cos
mes estimat.
Camps segats
s'obren al nostre pas
i ressona dins del cap
la seva veu
en l'esclat del somriure
o dels passos corrent
pel polsegós camí
jugant a arremetre'ns
aquest dia d'estiu.
Digues-me que sempre serà així.
Sense canviar res,
signaria aquest destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada