Passa el temps
i de ser un ésser opac
m’he anat diluint
i ara sóc una boira
que camina entre la gent.
Abans podia il·luminar
vida amb la meva tasca,
i ara aquesta llum sembla
que s’ha apagat,
tot i que sé que encara la tinc.
Fa molt de temps
la meva veu era forta
i es sentia des del fons,
ara sembla que sigui mut
o estigui afònic.
Em pregunto on he anat?
On queda aquell
que el sol va escalfar
per viure aquella
vida compartida?
http://zel-aramateix.blogspot.com/2023/12/escaparfugirfondres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada