He tornat a la ciutat de les ànimes,
carregat de poms de flors i molts records.
Llàgrimes,
també moltes llàgrimes
per l’enyor d’aquest silenci que no és vol.
He estat amb familiars,
amics i coneguts,
he vist les seves cares
i he recordat els seus noms.
Que gran que tinc el cor
que tots hi són dins,
no m’estranya
que tingui tant de dolor.
He parlat,
recordant fets del passat,
he pregat, i he callat,
estones on la fred em gelava
i estones amb el sol
escalfant-me una mica.
He pensat que hi he d’anar més,
i fer xerrades d’aquestes
que sempre tinc raó,
no com abans que de tant en tant
hi sortia alguna discrepància,
la majoria acabava en un somriure
o una rialla,
ara no.
Tot ha canviat.
He tornat a la ciutat de les ànimes,
i la vida ha volat entorn
dels vells arbres del voltant
i les històries que hem deixat
per més endavant.
Us deixo les flors,
amb un glop d’aigua
per brindar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada