T’agrada passejar amb una flor
penjada del vestit.
Amb el somriure obert i net
que la flor acompanya.
Preguntes a qui et parla, t’agrada?
T’agrada la meva flor?
I somrius enamorada.
Esperes que torni un dia
qui et posà al pit la primera flor.
I deixes que cada dia
s’enceti amb el mateix color.
Passeges per la rambla,
amunt i avall, esperes
que surti d’un balcó.
De vegades a l’ombra d’un plataner
vas mirant d’amagat
si alguna dona porta una flor
com la que et van regalar.
Mires il·lusionada que ningú en porta cap.
T’agrada passejar
amb la flor nova del teu jardí.
Esperant una tornada
que s’allarga en el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada