Agafats de la mà,
amb el cap
cot en l’espatlla.
T’acabava
de llegir un versos
i m’havies deixat
un bes a la galta.
En arribar,
s’estirarien fins als llavis,
mentre la lluna curiosa
entraria pels finestrals oberts.
La mar en rerefons
marcaria el ritme
de la nit mentre tu i jo
faríem la resta de la música.
Després el sol enfadat,
espantaria la lluna
per espiar-nos en el despertar
i convidar-nos
amb el flaire calent
d’unes pastes
i el cafè recent
fet a baixar
a la terrassa del cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada