Et deix que m’embolcalli
el teu somriure
i jugui amb la el teu cor valent.
Passejar amb tu pels carrers,
m’expliques la vida que vius,
i em contes històries d’ahir i d’avui.
De vegades de bracet,
de vegades te’n vas
uns metres més enllà
i et sent la gent parlar.
De vegades
m’estires de la mà
i m’ensenyes petites pedres
que et fan il·lusionar.
Viure la vida al teu costat,
és viure amb intensitat,
i a cada pas renoves el somriure
que és com l’aire, et deixa viure,
la llum que ens fa enamorar.
Ara toca,
asseguts en un banc
ombrívol descansar
i tu ho fas cap cot galta al braç,
i la teva veu pregunta, ets feliç...
Ets feliç al meu costat?
No hi ha resposta.
Ja la saps,
un bes notari certifica l’estat.
L’estat de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada