Amb un top negre,
la mà alçada
per fer ombra a la cara.
L’altra ma clavant el polze
en la butxaca del pantaló.
Camines
una mica distant de mi
i em mires de reüll.
Somrius,
sempre em somrius,
per captivar-me
amb aquest llavis mig junts.
Ara el vent voleia
la melena de negra nit
i els cabells omplen
l’espai rere teu.
També riu el melic
de la darrera malifeta
del meu dit.
I obrint el somriure encara més
em dius, vols repetir?
Vola el dic cap el melic,
i ara rient diu,
no vols un altre bes
que tinc guardat per aquesta nit?
I aquesta nit?
Responc engaltant el dubte
d’una nit diferent.
Aquesta nit,
també riurem,
i entre petó i petó,
ens estimarem.
Deix el dit lluny del melic
i s’ajunten els llavis lentament,
esperant la nova nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada