Vestida de negre
amb un pom de flors
de colors a les mans
i un somriure
que desfà somnis,
vens caminant cap a mi.
Rere les ulleres de pasta,
uns ulls em fiten
desfent el que hi ha entre tu i jo
i oferint un univers
que ve surant entre tu i jo.
Vens de dol
per un cor trencat
i amb el pom
pintes de colors
els desitjos que vols tenir.
Em demanés tranquil·litat i temps,
i ho segelles amb el somriure
més preciós que tens.
No puc demanar més,
em demanes el que més tinc.
Temps.
Temps per poder-te estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada