Passejant per la vora de la mar,
sobre l’horitzó s’afona
un sol rogenc enorme
amb celles de cotó
sobre una mar platejada
que comença a enfosquir-se.
Passejo sol,
per la platja
que ens va sentir riure
el darrer jorn que ens veié.
La sorra em pregunta
pels altres peus
que anàvem vora els meus
i les darreres ones
a xopar els grans d’arena
em porten closques buides
per fer un collar
a la noia de l’altre dia.
Miro al cel per poder respondre
aquestes preguntes
que ni jo mateix
tinc la resposta.
La mar, de totes totes,
ve a jugar amb els dits molls
dels peus que s’afonen,
mentre el cor plora per dins
i la cara per fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada