Desfaré els quatre llaços
que faran caure el cel
als meus peus
i després entraré amb tu
a l’aigua on gaudirem
del poc temps
que podem estar junts.
T’escapes entre finestres
d’instants descosits
perquè siguin el moments
més feliços del dia.
L’aigua del gorg
bateja la nostra unió
i pinta de punts
el reflex del sol
en les gotes de la teva pell
oberta a l’aire i a mi.
Restem silencis
per dibuixar petons
entre tu i jo,
i fer de l’aigua verdosa
segona pell.
Des d’on sortírem
més units que mai
amb l’únic destí del teu fruit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada