Sento la seva frescor
en la punta dels dits,
regalimen gotes avall
abans de saltar
en caiguda lliure
de nou al rec
d’on les havia tret.
Ara passo els dits
per la cara ardent
i em trobo millor.
Penso en les muntanyes
per on ha anat baixant
fins arribar a mi,
com retrobar-me
amb un amor absent.
Abans de marxar
en recullo on glop més
que deixo anar gola avall,
ara amb un viatge interior,
que em pugui conèixer millor.
En marxar,
beso l’aigua amb la mirada
i recordant la seva frescor
els pels del cos s’ericen,
alhora el rec no para
i l’aigua continua
el seu viatge viu.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/els-recs-de-setcases.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada