dimecres, 8 de juny del 2022

Encara no han arribat

 

Encara no han arribat

les càlides hores

de la nit per passejar,

la primavera a la fosca vesprada

es freda i no convida a caminar.

Enlairo el cos de la cadira,

agafo el bloc i la ploma,

i prem ben fort el meu tresor,

no vagi a perdre cap paraula escrita

cap vers esbossat.

Em deslliuro pels carrers

gairebé a pas quiet,

vull gaudir del que la nit m'ofereix,

olors de sopars i fragàncies de bosc

que la garbinada m'apropa

a sensacions llunyanes.

m'assec sota la llum d'un fanal

al mig del carrer major,

sota la volada perduda

d'una vella arcada.

Penso amb tu,

i en la ferida oberta,

amb tintura blava de la ploma

tanco una mica el tall obert,

que el temps mai curarà,

però que els mots escrits

entumeixen son dolor.

l'ombra s'estén,

les hores llisquen

i retorno per cercar el palau

dels somnis

on, amb sort,

puc tenir-te a l'abast

com en un dia qualsevol

d'aquell perdut passat. 

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/05/esquitx.html