Ara
que el vent bufa fort
i
les gotes de pluja surten ballant,
pintant
de colors el fred capvespre,
estic
sol cantant a l'aire,
recordant
el darrer somriure
que
m'has brodat
a
la vora del cor ferit
de
tants anys
i
de tants silencis
que
m'apagaven.
Però
de nou somrius
i
m'arriben els sons
del
cor bategant fort,
molt
fort.
Els
ulls de nou enlluernen el sol
que
fa festa
i
li parla a la lluna en el darrer sospir,
que
et veu contenta
i
feliç amb mi.
Ara
que la tarda fosqueja
et
cobreix amb mantell
de
boira fresca
esperant
que arribis a casa,
retronant
les llambordes del carrer
dansant
sota els peus alegres,
ara
que tornes a ser
la
joia dels cors que t'envolten.
Amb
so d'harmònica,
desfaig
els silencis
de
l'espera que ja s'escurça.
Les
cançons
que
endolcien les penes
de
llargues nits
tornen
a la gola
quan
calla la música
i
els ulls albiren
tota
tu sent un somriure
traient-te
el pesat abric
d'un
hivern ple de foscors i temors.
I
deixaré tants petons en els llavis
que
els estels s'amagaran enrere
i
nomes es veuran
els
cors vermells que deixaré sobre teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada