Deslligaré el versos
perquè siguin vius
i m’ensenyin els mots
que mai vaig filar
ni tant sols somiar.
Sembraré els somnis
amb les màgiques lletres
que ja he escrit,
o dibuixat,
o pensat
o callat
per no poder-te les dir.
Que fàcil escriure eternitat
i que difícil pensar en ella
i voler restar-hi per sempre,
que valenta.
Mirar als ulls,
fixa la nineta,
amb la nineta
del meu cor
i veure
com creix la seva lluentor,
i potser una mica
és per a mi,
i potser
me la vol donar.
No em deixis,
que jo no puc quedar-me
eternament
a l’eternitat.
La meva humanitat
em condemna a vagar
fins la fi del camí,
anhelant de tornar a viure
els records d’aquells petons,
dels sospirs
en cloure la besada,
del temps trencat
que ja ha fugit.
I mentre el cos se’m desfà
com una imatge de sorra
al vent del passat,
plora pel futur que mai tindré.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/04/fragilitat.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada