M’he enamorat
del teu parlar,
la màgia de la veu
que vola aire enllà
em deix el cor
adolorit
per la propera absència.
Marxaràs allà on la mar
a hores tranquil·la,
a hores brava
es torna a retrobar
amb terres noves.
Em deixes esperant amb delit
sentir de nou la teva musicalitat.
Em deixes trist,
pensant que mai més et sentiré,
sort que el record
et mantindrà viva
en la meva llunyania,
sort fins que la malaltia
es desfaci en l’oblit,
sort que ja no sabre qui,
que, quan va passar
i si la il·lusió fou o no real.
Mentrestant recordaré escoltant
la música de la teva veu.
D’aquell ahir
que potser demà serà fosc,
però que ara i aquí
m’omple de joia.
Gràcies per venir a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada