Et veig a la porta de l’estació
mirant sense veure
i veient total que ha de passar.
Parlo ràpid,
tinc fred i escalfo el mirall del mòbil
que em retalla les respostes
i les fa curtes gairebé sense veu.
En no res et perdo,
ja no et tinc a l’abast.
Estic segur gairebé segur
que has pensat quelcom de mi,
potser de l’edat,
potser del meu parlar,
potser m’ho he imaginat.
https://calpurni.blogspot.com/2023/08/somio-amb-les-parpelles-plenes-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada