Cada lletra una espina,
cada mot la seva olor.
S’agermana per un dia,
se n’oblida la resta de l’any.
De tinta vermella
la pell de la flor se’n tenyeix
i de la blancor de la mort el paper.
De versos i de ferides,
de flors i de llibres.
De mots i de silencis,
de fum i de ciris.
Marxa el jorn
en l’horitzó del sol ponent.
Fins el nou dia,
em curaré la ferida
que cada lletra
amb sa espina
i cada mot amb sa olor
em fereixen de dia,
es curen al vespre fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada