Perdut cercant petjades
que la nit m’amaga,
que el desig de trobar-les
enterboleix.
Recordo les faroles
de les nostres trobades
i els mots de les converses.
La nit,
alhora vigilant i companya,
calla.
Llavors i ara.
No sempre ha estat
bona amiga i companya.
Però la nit m’ha dut passejant
per carrers deserts,
plens de recel
i algun bri de por,
els darrers moments
d’estimació,
dir-ne amor
seria potser massa fort.
La nit,
amb els silencis
i els sons pels seus carrers,
m’ha dibuixat com podia anar,
podia estimar,
fins i tot la soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada