Senyala
en el cel
un
punta d'ànecs
volant
vers on el pensament
em
manté prop teu.
El
petit bosc,
fulleja
tot verd,
i
juga a amagar-me
un
sol rialler.
L'ombra
dels vells arbres,
m'invita
a descansar
i
a fer volar somnis despert.
Somnis
que t'inclouen,
i
et deixen ballar
a
la vora
d'un
rierol fred en ple estiu.
Jovenívol,
el
gos també vol jugar
i
no sap si fer-ho
amb
els somnis
o
amb els records.
Però
llest,
els
deixa
i
ve a fer-me companyia,
i
escoltar els meus planys.
Marxa
el dia de puntetes,
i
el sol deixa el seu lloc
al
cel, una lluna vergonyosa,
blanca
i redona,
que
em pinta
de
llum un camí
que
mai podré oblidar.
Cada
tronc té un record,
un
so.
Cara
matoll amaga un petó,
una
carícia.
Cada
corba del camí
signa
una promesa eterna,
uns
dits entrelligats.
I
torno a casa,
cansat,
però
marcat
per
aquell profund amor silent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada