dimecres, 26 d’octubre del 2016

Omple la pols



Omple la pols
amb sa vestimenta
de colors morts,
la pell blanca
dels records,
i on abans s'omplia
de sons,
és ara el mut silenci
qui li canta els sons
de les cordes, llargues, immòbils.

Mira l'instrument
i veu ombres,
el torna a mirar
i plora,
mentre els dits
entre espasmes
dansen mil·límetres
en l'aire
i semblen que sonen
els ofegats sons
del records que no sonen.

No és l'arpa
qui dorm,
ni el geni
que no toca,
és la flonja memòria,
que no recorda...