Cosia
els somnis
al
coixí,
per
tenir-los
en
despertar.
Al
matí,
mentre
els ulls
s'obrien
a la llum,
les
pestanyes
desfeien
el cosit.
Ja
despert,
cada
somni
un
oblit.
Resta
per uns instants,
callat
el
record,
efímer,
del
somni
abans
de trencar-se.
Voldria
un somni
ple
de màgia
que
ofegues
l'oblit.
Voldria
una
vida de somni
que
s'endugués
el
teu oblit.
Et
voldria,
per
sempre més,
en
el meu somni.
http://papirer.blogspot.com. es/2016/01/p-342.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada