La ment corria pel camí
que els ull anaven fent
tan de pressa
que ni la llum era tan ràpida.
De tot el que tenia al davant,
el turmell
era el que li cridava més
l’atenció, blanc,
a l’alçada d’aquella boca roja,
tan oberta
que semblava abraçava
sense esforç
tot el meu món.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/08/mostrador.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada