Quan jo et parlo del cor

 Quan jo et parlo del cor,

tu em respons del cap,

em trenques les paraules

que vull dir

i si s’escapa algun vers,

me’l trenques

amb un somriure

que m’imagino

rere el telèfon

i la solitud

s’enfonsa dins meu.

Ja no ens diem res

dels sentiments

i sento que faig

el camí només jo,

que t’has allunyat

i soc per tu un fotograma

del passat,

a qui recordar

amb simpatia o no,

però que tot i estimar-te

ha deixat de ser recíproc

el viatge

de la follia que sento.

Ja no recordes petons

i carícies,

amagats en tants llocs impossibles

que ja no puc recordar.

Ara només resten

paraules amables

i convencionals

que jo ja mai més

m’atreviré a traspassar e

l cordó que m’has imposat.

Passiu be senyora!

Com t’enyoro amor!