dimecres, 17 de maig del 2023

El cor et veu dempeus

 


17. Stetit puella

 

Stetit puella

rufa tunica;

si quis eam tetigit,

tunica crepuit.

Eia.

Stetit puella

tamquam rosula;

facie splenduit,

os eius fioruit.

Eia.

17. Hi havia dempeus una xica

 

Hi havia dempeus una xica

amb una túnica roja;

si algú la tocava,

la túnica cruixia.

Ai!

Hi havia dempeus una xica

com una petita rosa;

la cara li resplendia

i la seua boca floria.

Ai!

 

 

El cor et veu dempeus

a la porta de la vila

vestida de gala i festa

tota una fadrina.

Bufa el vent

i cruix la tela

mentre la cara

et somreia,

bufa i el vent

i s’escampa

el vol de la falda.

Rere el somriure

i a reflex de la mirada

va creixent

una flor meravellada,

hi ha qui diu

que es margarida,

hi ha qui

rosa inflamada,

i jo em quedo per sempre

amb la teva mirada.