|
23. Dulcissime
Dulcissime, totam tibi subdo me! |
23. Amadíssim
A tu, el més estimat1, tota sencera em lliure. |
|
Vine pas a pas, dolç caminar que et duu a mi, plàcid el passeig que ens porta a estar junts en la meitat d’un no res que ens omple. Si fóssim, estimada ànimes lliures de blanca mirada i veu d’ocells. Ja fórem nostres des de fa temps. D’on et ve la temor? D’on em ve la impaciència? D’un silenci massa fosc? D’un traç massa llunyà? Lliura’t. Estima’m. I, deixa’t estimar
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada