18. Circa mea pectora
Circa mea pectora multa sunt suspiria de tua pulchritudine, que me ledunt misere. Manda liet, manda liet, min geselle chumet niet! Tui lucent oculi sicut solis radii, sicut splendor fulguris lucem donat tenebris. Manda liet, manda liet, min geselle chumet niet! Vellet deus, vellent dii quod mente proposui: ut eius virginea reserassem vincula. Manda liet, manda liet, min geselle chumet niet! |
18. Del meu pit
Del meu pit brollen molts sospirs a causa de la teua bellesa, que em fereixen miserablement. Vés, cançó; vés, cançó, que el meu amor no ve! Els teus ulls lluen com els raigs del sol, tal com la resplendor del llampec dóna llum a les tenebres. Vés, cançó; vés, cançó, que el meu amor no ve! Vulga Déu, vulguen els déus allò que vaig imaginar en la meua ment: que podia obrir les cadenes de la seua virginitat! Vés, cançó; vés, cançó, que el meu amor no ve! |
Sospira mon cor com si fos l’aniversari, però em diu el vent que no em durà dels teus passos el ressò cap a casa meva. No Amor, avui la festa la fas entre altres cors i el meu plora silent a la porta de la casa, enlluernat pel sol que em recorda la teva mirada. Esperaré fins que ell marxi, per si la lluna et porta, per si les tenebres ens tapen en l’instant del retrobament. Per si la nit desflora el que pel desig es desviu. Acarona sota la lluna estimada aquesta felicitat que em destrona. Ni rei, ni príncep, ni cavaller, els teus ulls em veuen bufó a qui crides perquè et canti la teva cançó
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada