20. Veni, veni, venias
Veni, veni, venias, ne me mori facias. Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos... Pulchra tibi facies, oculorum acies, capillorum series, o quam clara species! Rosa rubicundior, lilio candidior, omnibus formosior, semper in te glorior! Ah! Nazaza. |
20. Vine, vine; et pregue que vinges
Vine, vine; et pregue que vinges; no em faces morir! Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos... El teu bell rostre, la brillantor de la teua mirada, les trenes dels teus cabells, oh, que radiant bellesa! Més roja que la rosa, més blanca que el lliri, la més bella de totes, sempre ets la meua glòria. Ah! Nazaza. |
El meu cos et demana i la nit em respon un altre no, que em torna a ferir. Vine, vine, es la lletania de la meva oració. Allarga la ma i agafa’m ben fort, et deix en tons mans el meu cor i et regaré amb petons. Et cobriré de flors de tots colors. Flors de dia i de jorn, obertes i capolls, soles i en poms. I entre elles tu la reina, i jo el consort
|
1 comentari:
Que dur el no de la nit...per molt que li supliquis.
Publica un comentari a l'entrada