dimarts, 2 de maig del 2023

Torna la Fortuna

 


2. Fortune plango vulnera

 

Fortune plango vulnera

stillantibus ocellis,

quod sua michi munera

subtrahit rebellis.

Verum est, quod legitur

fronte capillata,

sed plerumque sequitur

Occasio calvata.

In Fortune solio

sederam elatus,

prosperitatis vario

flore coronatus.

Quicquid enim florui

felix et beatus,

nunc a summo corrui

gloria privatus.

Fortune rota volvitur:

descendo minoratus;

alter in altum tollitur;

nimis exaltatus

rex sedet in vertice

caveat ruinam!

nam sub axe legimus

Hecubam reginam.

 

2. Plore per les ferides de la fortuna

 

Plore per les ferides de la fortuna

amb ulls llagrimosos,

perquè la rebel

m’arrabassa els seus favors.

És veritat que està escrit

que té alguns pèls al front;

però generalment segueix després

que “l’ocasió la pinten calba”1.

Al tron de la fortuna

m’havia assegut jo, elevat,

coronat amb les variades flors

de la prosperitat.

I en veritat, tant com vaig florir

feliç i content,

després, des del més alt, vaig caure,

privat de la glòria.

La roda de la fortuna gira;

jo descendesc humiliat;

un altre és portat cap amunt.

Exalçat en excés,

el rei seu al cim;

però que estiga en guàrdia contra la ruïna,

perquè sota l’eix llegim

que la reina és Hècuba2.

 

 

 

Torna la Fortuna

a concedir els favors

quan vol i mentrestant

l’humà enamorat

plora la solitud

en que l’ha deixat.

Oh! Si l’excels regal

em fos donat del teu Amor

Fortuna,

que podria jo ja desitjar,

mes que acabar els dies

en ton abraçada càlida

i deixant eixuts els llavis

de tant besar-te