dijous, 11 de maig del 2023

T’he volgut contar

 


IN TABERNA

11. Estuans interius

 

Estatus interius

ira vehementi

in amaritudine

loquor mee menti:

factus de materia,

cinis elementi

similis sum folio,

de quo ludunt venti.

Cum sit enim proprium

viro sapienti

supra petram ponere

sedem fundamenti,

stultus ego comparor

fluvio labenti,

sub eodem tramite

nunquam permanenti.

Feror ego veluti

sine nauta navis,

ut per vias aeris

vaga fertur avis;

non me tenent vincula,

non me tenet clavis,

quero mihi similes

et adiungor pravis.

Mihi cordis gravitas

res videtur gravis;

iocus est amabilis

dulciorque favis;

quicquid Venus imperat,

labor est suavis,

que nunquam in cordibus

habitat ignavis.

Via lata gradior

more iuventutis,

inplicor et vitiis

immemor virtutis,

voluptatis avidus

magis quam salutis,

mortuus in anima

curam gero cutis.

A LA TAVERNA

11. Bullint interiorment

 

Bullint interiorment

d’ira vehement,

amb amargor

parle per al meu interior;

fet de matèria,

com a substància, cendra,

sóc semblant a una fulla

amb què juga el vent.

Malgrat que, certament, siga propi

de l’home savi

establir sobre pedra

la situació dels seus fonaments,

jo, com un estúpid, em compare

amb el riu que vacil·la

i que mai no es manté

per un mateix llit.

Jo em deixe portar

com una nau sense mariner,

com pels camins de l’aire

es deixa portar l’ocell errant.

No em retenen els lligams;

no em tanca la clau;

cerque els qui són semblants a mi,

i m’unesc als depravats.

A mi, la serietat de l’esperit

em sembla una cosa massa seriosa;

la broma m’és agradable

i més dolça que les bresques de mel.

Tot allò que Venus ordena

és tasca suau;

ella no habita mai

en els cors febles.

Vaig pel camí ample

com és costum de la joventut;

m’enrede en els vicis,

oblidat de la virtut.

Àvid de plaers

més que de la salvació,

mort pel que fa a l’ànima,

preste atenció al cos.

 

T’he volgut contar

els meus camins

per trobar-te

entre la gent

i no vols sentir

sortir els mots

de la gargamella

ni amb la veritat comprada

d’uns gots de vi

entre les mans.

T’he cercat entre la gent,

he posat el teu nom

a d’altres cares,

 he escorcollat

entre altes carns,

la teva carn.

T’he regirat

per camins i per oblits,

entre mots eixelebrats

i silencis esfereïdors.

Les nits llargues i fredes

eren el meu camí

i la neu el mirall

on buscava la teva blancor.

Àvid de retrobaments

no he indagat virtut ni solituds.

Àvid de retrobaments,

només et buscava a tu.