5. Ecce gratum
Ecce gratum et optatum Ver reducit gaudia; purpuratum floret pratum, Sol serenat omnia. Iam iam cedant tristia! Estas redit, nunc recedit Hyemis sevitia. Iam liquescit et decrescit grando, nix et cetera; bruma fugit, et iam sugit Ver Estatis ubera; illi mens est misera, qui nec vivit, nec lascivit sub Estatis dextera. Gloriantur et letantur in melle dulcedinis, qui conantur, ut utantur premio Cupidinis; simus iussu Cypridis gloriantes et letantes pares esse Paridis. |
5. Heus ací l’agradable primavera
Heus ací que l’agradable i desitjada primavera torna a portar l’alegria; vestit de púrpura floreix el prat; el sol ho asserena tot. Que se’n vaja ja la tristesa! L’estiu torna; ja s’allunya la duresa de l’hivern. Ja es fonen i decreixen el gel, la neu i les altres coses; l’hivern fuig, i ja s’alleta la primavera dels pits de l’estació estival. Té un esperit miserable qui no viu ni gaudeix sota la protecció de l’estiu. Es glorifiquen i s’alegren en la dolçor de la mel els qui s’esforcen per gaudir del premi de Cupido. Obeïm l’ordre de Venus que, gloriosos i alegres, siguem semblants a Paris! |
Siguis la meva Venus i ensenya’m els camins de l’Amor que em duran per sempre amb tu. Lluny dels foscos i fred hiverns de l’absència i del silenci. Vull cavalcar en primavera i estiu amb l’escalfor del teu foc intern i sentir per sobre, la pell ardent i el desig complert. Gastem els focs d’artifici que ens queden i enlluernem les nits amb la nostra estima, amb tacte, petons closos i l’esperit lliure de temors. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada