dissabte, 13 de maig del 2023

Quan el silenciós hivern

 


13. Ego sum abbas

 

Ego sum abbas Cucaniensis

et consilium meum est cum bibulis

et in secta Decii voluntas mea est

et qui mane me quesierit in taberna,

post vesperam nudus egredietur,

et sic denudatus veste clamabit:

Wafna, wafna!

quid fecisti sors turpissima?

Nostre vite gaudia

abstulisti omnia!

Ha, ha!

13. Jo sóc l’abat

 

Jo sóc l’abat de Cucanya

i el meu consell està format amb els bevedors,

i la meua voluntat està amb la secta de Deci,

i qui al matí em cerque a la taverna

després de l’ofici de vespres n’eixirà nu,

i així, despullat de la seua roba, cridarà:

“Ai las, ai las!

Què has fet, sort d’allò més infame?

Els goigs de la nostra vida,

tots te’ls has emportats.”

Ha, ha!

 

Quan el silenciós hivern

era cru i ple de dubtes

escalfava el cor

entre gots de vi calent

i més calents records

que m’encenien l’ànim

i dels que em volien escoltar

les pròpies penes.

Com un abat

entre el seu concili,

pagat de mi mateix

i de les meves fallides certeses,

encenia la llenya

de la llar

amb mots incendiaris

que cada nit atiava

contra un fantasma aterridor

que creia jo,

m’allunyava del teu cor.

Més ara

que he tornat a sentir el so,

que he fet infame?

He cremat,

tal vegada els vaixells

de la retrobada?

“Ai, las”

Pobre i infeliç mortal.